ABANDONAR PROJECTES SENSE FUTUR

Hi ha una tendència general a no assumir el fracàs, tant individual com col·lectiu, i això porta moltes vegades a les empreses a mantenir amb respiració artificial projectes o productes que no tenen cap futur. Vist des de l'òptica més objectiva sembla evident que si un nou producte o una nova línia de negoci queda molt lluny dels resultats esperats, s'han de qüestionar immediatament els recursos que se li assignen. Té sentit invertint en un producte que ja se sap que no serà mai rendible?

D'on ve la resistència a mantenir la prioritat en aquests projectes sense futur?

• 1.- En la pròpia resistència a admetre els errors, siguin individuals o col·lectius. Frenar i donar per mort un nou producte és admetre el fracàs en el seu procés de creació, i costa admetre que s'ha fet malament.


• 2.- En la pròpia dinàmica de moltes empreses a no qüestionar-se les coses que fan. Quantes vegades ens trobem col·laboradors que fan una tasca que no aporta res i la segueixen fent doncs sempre l'han fet? Jo he tingut gent al meu càrrec que rebia informes de vendes, els arxivava i quan tenia molts arxivadors plens els enviava al magatzem. Qui s'ho llegia? NINGÚ. Per tant no només no és infreqüent, sinó que és força comú trobar gent que inverteix en un nou producte durant 2 o 3 anys, fins i tot invertint per sobre del nivell de vendes!. Això ni es nou ni és sorprenent, és una realitat massa quotidiana.


• 3.- Falta de realisme: aquest any no funciona però si seguim invertint funcionarà. O bé: si ja nosaltres mateixos no hi creiem, com hi creurà el distribuïdor o el consumidor. Aquesta frase que conceptualment és molt vàlida, en aquest context és massa freqüent.


• 4.- Per la majoria de directius és menys conflictiu assignar més recursos per intentar reviure el projecte que donar-lo per mort.

Per tant és necessari un gran esforç de realisme per evitar caure en el ridícul. I ho dic de manera tant contundent doncs jo vaig sentir vergonya aliena fa pocs dies, en una presentació pressupostària, quan va sorgir una situació com la que he descrit. I casualitats de la vida, una setmana després llegeixo un article (Gestión de Negocios nº 3 2005) parlant sobre aquest mateix tema.

Quants recursos es perden per invertir en projectes dubtosos o morts tenint al costat productes que poden ser terriblement sensibles a una inversió addicional!! Els gestors miops i mediocres tenen les oportunitats al costat i ni les veuen, i segueixen en la seva política d'auto engany i de no acceptació (o no percepció) de la realitat.

En tots els estudis fet sobre aquest tema (en concret la Goizueta Business School - Emory University s'hi ha centrat dins de "Competitive Advantage Conferences") demostren que el saber tallar en el moment precís és un avantatge competitiu. Però la conclusió des del punt de vista de Management és que assignar y reasignar recursos en un projecte sense futur suposa una veritable incapacitat de gestió, un problema de Management.