A la conferència de dimarts al Cercle d’Economia, en Montilla va sorprendre a propis, socis i rivals amb uns plantejaments més liberals que socialistes.Dins del tripartit hauran sentat prou malament, sobretot als autoanomenats ecosocialistes que segueixen amb plantejaments neocomunistes. Tal com estan les coses no es pot seguir parlant de capitalistes i treballadors em termes de lluita de classes. Amb aquest plantejaments les poques empreses que segueixen produint aquí acabaran marxant.
És cert que la situació actual ha estat provocada per excessos del sistema financer o per manca de control de les autoritats monetàries, i també és cert que molts empresaris immobiliaris han fet fortunes realment indecents durant aquests últims anys d’expansió. Però això no té res a veure amb els empresaris que es basen en desenvolupar l’economia productiva, siguin empreses catalanes o multinacionals. Aquest empresaris estan arriscant el seu patrimoni per mantenir els seus negocis, i aquests negocis han creat llocs de treball. Fer culpables de la situació actual aquests empresaris és d’una demagògia insultant. A aquests empresaris se’ls ha d’ajudar per tal que puguin mantenir els seus negocis i la única manera és ajudar-los a fer rendibles les seves inversions. Això evidentment suposa esforços o bé salarials o be de reducció d’efectius. Tal com estan les coses és una situació inevitable, i ningú es pot tancar en banda amb plantejaments de lluita de classes. S’han de separar els empresaris que volen aprofitar la situació per reduir personal, dels que realment ho necessiten. Els interlocutors socials dels empresaris han d’ajudar a buscar alternatives de negoci que facin viables les plantes actuals. Un bon exemple és l’esforç que VW demana a SEAT congelant sous a canvi del Q3 per salvar centenars de llocs de treball. La participació de màxims dirigents de sindicats en les negociacions no han estat pas demagògiques en general, fins i tot han estat positives pel futur d'aquestes empreses i de les seves plantes a Catalunya com en el cas de SONY.
Bé a en Montilla sembla que li ha vingut un toc de realisme i sentit comú no massa freqüent en una esquerra demagògica en moments de crisi. Les seves propostes han agradat fins i tot Convergència (l’Oriol Pujol ha dit que en Montilla va pujolejar, i això dit pel fill...). En aquests difícils moments tothom patirà d'una manera o altra, i tothom ha de ser solidari per repartir el patiment. Els que mantinguin els seus llocs de treball hauran de ser solidaris amb els que el perdin, i aquells que viuen en el privilegi de tenir una feina garantida (es a dir funcionaris) han de ser els primers en ser solidaris . La congelació salarial pels funcionaris ha de ser un fet de manera immediata, tant a Catalunya (on son una petita part de la població ocupada) com a altres llocs de l’estat (vergonyosa proporció de funcionaris en comunitats con Extremadura, Andalusia i Madrid). No oblidem que els seus sous els paguem entre tots, i no sempre la seva productivitat ho justifica; però això ja és una altra història.
Sr. Montilla, no li dic benvingut al liberalisme, doncs vostè mai acceptarà que defèn tesis liberals, sinó benvingut al realisme i al sentit comú.
Entrades
