Avui és un dia trist doncs finalment l'empresa on treballo ha arribat a un acord amb el Comitè d'Empresa per tal de rescindir el contracte de tots els empleats de l'oficina de Barcelona per traslladar-la a Madrid. L'empresa fou comprada per una multinacional líder al seu sector i ara ja ha fet explícites les seves intencions de tancar Barcelona el mes de Juliol.
No penso entrar en els condicionants que em puguin afectar personalment, però penso valorar la notícia des d'un punt de vista objectiu, com una altra de les seus de companyies perdudes a Barcelona.
No es tracta d'un trasllat de seu, es tracta d'una absorció, amb la mala sort que l'absorbent té la seu a Madrid i no Barcelona, però és una mala notícia que una empresa sanejada i rendible (BAI superior al 20%) hagi de tancar les portes per un trasllat.
La pena és que realment res serà traslladat. Dubto que finalment ningú vagi a Madrid (cosa que diu molt poc de la capital o de l'empresa absorbent) i la llàstima és que a Madrid no es crearà cap lloc de treball nou. AIXÒ SON SINERGIES !! 35 sous estalviats.
La crisi actual no n'ha estat la responsable, és purament un joc de concentració empresarial, és purament un guany de productivitat, una millora d'economia d'escala o com li vulguem dir.
Tampoc això ens ha de fer caure el el pessimisme de sobrevalorar la força centrípeta cap a Madrid. Tampoc nego l'existència d'aquesta tendència globalitzadora cap a a centres de decisió com poden ser de Barcelona a Madrid, però també de Madrid i Barcelona cap a París, Londres, Brussel·les, etc.
La creació de Societats Anònimes Europees perjudicarà tant Barcelona com Madrid cap al centre Europa. Per tant hem d'assumir la tendència a perdre centres de decisió i tots plegats hem d'anar pensant quin és el futur de la nostra economia i quin és el futur dels nostres fills.
Aquesta crisi actual ha de servir per deixar de prendre decisions precipitades, i d'una vegada polítics, sindicats, patronals i societat civil seure plegats per intentar modelar, des de ja mateix, l'economia catalana a 10 anys vista.
No obstant no sóc optimista: els polítics miraran de rendibilitzar electoralment les seves decisions i els empresaris miraran d'aprofitar la conjuntura per rebaixar plantilles amb el mínim cost possible. Mentrestant els sindicats seguiran al segle XIX invocant la lluita obrera.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada