SPANAIR CATALANA

Molt s’ha escrit i comentat sobre aquesta operació. El 80% del capital de Spanair ha estat adquirit per un consorci d’entitats públiques o semipúbliques i un conjunt d’empresaris catalans.

És cert que a primer cop d’ull la noticia només pot tenir una lectura positiva vist des de Catalunya. És evident que l’aeroport de Barcelona necessita companyies basades aquí, i és positiva la iniciativa de la societat civil per haver pres aquesta decisió arriscada.

No obstant tinc certs dubtes i veig certes ombres en aquesta operació:
- És realment una operació privada? Hi ha una part significativa del capital de Turisme de Barcelona i altres entitats semi públiques, per tant no només és privada.
- Ha estat una iniciativa realment de la societat civil? La realitat és que no, ha estat impulsada des de Turisme de Barcelona i l’alcalde Jordi Hereu hi ha tingut molt a veure. Per tant ha estat la iniciativa pública que ha convençut la privada.
- Quina ha de ser ara la companyia que s’ha de prioritzar: Vueling-Clickair o Spanair? Les 2 son suposadament catalanes.
- Quin paper hi ha de jugar José Manuel Lara: és accionista de Vueling i participa a Femcat, un dels accionistes de Spanair. Se sent còmode Lara amb aquesta operació?
- Tenen un pla de viabilitat o ha estat una operació més política que econòmica?
- Podran sobreviure 2 empreses suposadament catalanes amb unes connexions semblants i el mateix mercat? Pot ser també que fracassin les dues !!.

Totes aquestes preguntes el que han de fer és frenar una mica l’eufòria catalanista. Dilluns a un diari digital més del 90% dels lectors votaven per canviar el nom de Spanair per CATAIR. És bonic somiar! Si canviessin el nom seria per desvincular la companyia del accident d’aquest agost a Barajas, no per catalanitzar un nom amb, efectivament, sonoritat espanyola.

Donem la benvinguda a l’operació, però haurem de vigilar fins a quin punt aquesta operació costarà diners als contribuents, i fins a quin punt els empresaris que hi han entrat a participar no seran tractats de manera diferent per les institucions catalanes. Les operacions privades avalades amb fons o ajudes públiques van esgarrifar. Recordem el 20% que SACYR té a REPSOL. SACYR no perdrà un euro en l’operació quan s’ho vengui, però en cas de tenir plusvàlues tots tenim clar que SACYR se les quedarà.

Això son empresaris emprenedors que assumeixen riscos? Passarà el mateix amb Joan Gaspart i els seus socis?

Bé, sort i èxit doncs els catalans necessitem que funcioni, pel bé de l’aeroport de Barcelona i pel bé de la nostra butxaca.