Acaba de sortir publicar el llibre "Odio Barcelona" de l'Editorial Meslusina, una opinió molt crítica de diversos autors, diuen que novells, però en qualsevol cas desconeguts. És una crítica àcida i despietada cap a la ciutat que els acull. I dic acull perquè al veure els seus noms crec que pocs d'ells ha nascut a Barcelona (Javier Blánquez, Javier Calvo, Philipp Engel, Agustí Fernández Mallo, Llúcia Ramis, Eloy Fernández Porta, Robert-Juan Cantavella, Carol París, Matías Néspolo, Lucía Lijtmaer, Óscar Gual, Hernán Migoya i Efrén Álvarez).
Hi ha perles interessants com quan Hernán Migoya parla de l'alcalde dient "pelopolla del alcalde". El Jordi Hereu no porta ni una legislatura, el que és o no és Barcelona no és obra del alcalde actual. Altres perles que indiquen la tendència del que escriu: parla dels que canten al metro que tenen "pérfida influencia de Manu Chao" (Javier Blánquez dixit). Sense comentaris.
Per acabar-ho d'adobar el diari El Mundo diu que aquest llibre s'hauria de vendre junt amb les guies turístiques de Barcelona.
A tots aquest que mostren aquest auto odi jo els pregunto perquè segueixen a Barcelona (si és que hi segueixen). Quan no suportes alguna cosa ho tens molt fàcil, o és que estan enganxats per una hipoteca?. Que fan aquesta gent vivint a Barcelona si l'odien? Què prefereixen, potser el provincianisme de la València de la Rita Barberà?. Doncs que se n'hi vagin !!
Siguem seriosos, publicar un llibre amb aquestes estupideses només per crear polèmica aparèixer als mitjans, i per tant, poder vendre uns autors invendibles, doncs potser ho aconsegueixin. De fet jo mateix n'estic parlant i estic jugant al joc que ells busquen, però jo tinc molt clar que no permeto que la gent jugui amb els sentiments de molts que ens estimem Barcelona encara que no tot ens agradi. Posar a les piles de les llibreries aquest títol provocador ja és una provocació; és una provocació d'uns a qui no els importa ni la ciutat ni els habitants.
Per cert, del llibre en parlo de referències que he llegit. Per una qüestió d'higiene mental no el llegiré. Com veieu la tele escombraria està escampant la merda a altres expressions teòricament artístiques: ara ja podem parlar de literatura escombraria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Tambe n'he sentit parlar. Barcelona s'omple de fatxes ingrats. Foteu el camp i us emporteu l'Hereu.
Pau. Gracia.
mira xaval
el què tu permetis o no permetis, com pots entendre, m'interessa molt poc.
tu mateix dius que, a barcelona, hi ha coses que t'agraden i unes altres que no. doncs aquest llibre es limita a fixar-se en unes quantes que, als autors de cadascun dels textos, segons pareix no els agrada. i res més. tu, que dius que també hi ha coses que no t'agraden, prefereixes no dir-les. és la teva opció.
hauries d'entendre que els altres, poden optar per opcions diferents, anar amb compte amb aquest vocabulari de permetre i no permetre coses, que fa molt lleig.
una abraçada,
r
Has llegit el llibre? saps de què va? Només el jutjes per la coberta? mmm malament...
Quin és el problema? que està escrit en castellà? que els escriptors no t'agraden? El més fàcil és no llegir un llibre i dir que és una merda i aconsellar a tothom que no el compri? Doncs jo el compraré i el llegiré perquè són escriptors importants i bons. Després decidiré de recomanar o no la seva lectura. M'imagino que si aquest llibre estigués escrit per Buenafuente, Toni Soler o Clapés no diries tot això. Què passa amb el títol? Odio Barcelona. Odio els peatges. Odio el transport públic. Odio la gent que és mal educada i vol entrar al tren abans de que surtis. Odio als dependents i dependentes de la ciutat que no et diuen hola quan entres ni adéu quan marxes ni gràcies quan pagues. Odio moltes coses de Barcelona, i què? Ja no mereixo viure aquí? Sincerament crec que has parlat abans de saber de què va el llibre i no em sembla millor aquesta actitud a que algú parli de les coses que no li agraden de Barcelona.
Publica un comentari a l'entrada