SMALL IS BEAUTIFUL

És un procés imparable el de la concentració empresarial, i realment no només no té marxa enrere sinó que cada vegada serà més accentuat.

Aquest setembre és calent en notícies d'adquisicions. Sobretot en el sistema financer a causa dels problemes de solvència i liquiditat del sistema americà que ha contaminat l'europeu.

El procés de concentració no només és produeix a la banca. En tots els sectors s'està produint i l'aparició de les corporacions xineses i asiàtiques en general encara ho accelera més. Les petites empreses cada vegada són mes petites i les grans cada vegada més grans. Les mitjanes o bé acaben engolides per les grans, o bé es fusiones per ser grans, o simplement acaben tancant i venent els seus actius.

Per tant el futur acabarà en mans de poques empreses molt grans i d'una gran quantitat d'empreses petites que gràcies a la seva mida tenen una gran flexibilitat i, tot i manejar xifres petites, poden assolir altes rendibilitats assumint alts riscos però amb poca inversió.


Des del punt de vista del recursos humans, és a dir de les persones, és a dir dels treballadors, la situació cada vegada és pitjor. I aquí no entro a valorar els drets socials en països emergents, aquí parlo del propi sistema social europeu. Per tant la reflexió no ve tant des del punt de vista dels drets econòmics i laborals, sinó del punt de vista d'implicació personal de la gent i del sentiment de pertinença.


En les empreses molt petites, sorgides d'oportunitats de nínxols temporals amb pocs anys d'existència i possiblement pocs anys de futur, és molt difícil per les persones sentir-se còmplice d'alguna cosa on no hi participa econòmicament i on tampoc hi veu una projecció de futur a mig termini per la pròpia fragilitat de l'empresa. Per alta banda a les grans corporacions les persones es converteixen purament en un engranatge més d'un sistema impersonal on difícilment podrà sentir-se implicat i compromès.

És a les PIMES on les persones poden tenir per un costat la seguretat d'una projecció a mig o inclús llarg termini i per altra banda la mida justa per poder ser tractat com a persona dins l'organització. És en aquestes organitzacions on la gent hi pot treballar més motivada i compromesa i per tant és on pot donar realment la millor aportació professional. Aquestes empreses, si a més coincideix que hi ha un lideratge amb prou sensibilitat per tal d'explotar les capacitats de cada persona, son les que millor productivitat poden obtenir. No hem d'oblidar que quan parlem de sectors amb Valor Afegit, el valor l'aporten les persones, no els processos industrials.

En aquestes empreses cada persona es pot sentir com el que és. En aquestes empreses és on els professionals podem aprendre millor a desenvolupar tècniques de lideratge que donin un resultat a curt termini.

D'aquestes empreses n'hi ha moltes al nostre país, un país amb poca Gran Empresa i amb molta PIME. A Barcelona tenim moltes més oportunitats del que a vegades pensem. Potser tendim a negativitzar els efectes de la concentració i de la deslocalització de la presa de decisions, però a l'entorn de Barcelona hi ha una serie d'empreses mitjanes tant de capital local com filials de multinacionals, que donen unes excel·lents oportunitats de desenvolupament professional tant a curt, com a mig termini.

A vegades les oportunitats les tenim aprop i no les sabem valorar. Potser el pessimisme ve de veure les empreses de l'IBEX 35 amb seu a Barcelona. S'aprèn més en una mitjana unitat de negoci o a empreses com TOUS (Manresa) o MANGO que a empreses com Telefònica, o inclús Gas Natural.