La Síndrome post-vacacional

Des de fa 2 setmanes tornem a sentir a parlar d'aquesta famosa síndrome. A la tele, a la radio i a la premsa escrita a falta de continguts (el nou finançament ja cansa i com sempre acabarà causant una enorme decepció) s'inventen continguts que la resta de mitjans adopten immediatament per tal d'omplir pàgines i temps d'emissió. La realitat és que trobar continguts actuals és caríssim, i més si són realment actuals (hi ha continguts que en poques hores son obsolets). Per tant un tema recurrent es la famosa síndrome post-vacacional. Agafem l'article de l'any passat, el copiem i enganxem i el retoquem no sigui que algun espavilat amb mala fe ho descobreixi.

Són articles o reportatges que es poden fer durant el mes d'agost tranquil·lament per tal de publicar l'últim dilluns de mes. I efectivament aquell dilluns TOTS els mitjans en van plens.

Els percentatges d'afectats per aquesta síndrome !són alarmants!. Es realment la síndrome post-vacacional el que pateixen aquesta gent?. NO!

Qui té realment il·lusió pel que fa i motivació per recuperar projectes iniciats no té aquesta síndrome. El que té no és altra cosa que necessitat d'ajustar el cos a nous horaris i diferents hàbits. Qui diu patir aquesta síndrome la confon amb la desil·lusió professional, apatia professional i desmotivació. És ben diferent. Pregunteu al vostre voltant i creuem la resposta amb el seu grau de motivació professional. No resulta sorprenent, resulta evident.

Barcelona setembre 08.